Situació i Orografia
La població d'Antella està assentada al peu de la muntanya Creueta Alta, nom que rep per estar coronat en la seua cima per una creu de ferro. La Creueta forma part de la serra Martés, serra que deriva del Sistema Ibèric. Existix entre la població la tradició que quan una persona o grup accedix a esta creu, han de fer-la sonar colpejant contra ella una pedra o qualsevol altre instrument que permeta extraure un fort so metàl•lic que arriba fins la població, i la gent que ho sent mira cap a la muntanya dient: "Mira, algú està en la Creueta".
El punt més alt del terme és el pic anomenat.
Entre Pins, l'altura del qual sobre el nivell del mar és de 271,03 metres i està situat a l'oest del lloc on comença el barranc de la Font Dolça. En este pollegó va créixer un pi de característiques diferents de la flora habitual de l'entorn, aconseguint major diàmetre i elevació que els del seu voltant.
Este pi conegut amb el nom de "Pi Rodeno" ha donat nom a este paratge i fa anys que va acabar de consumir-se a causa de l'incendi de la muntanya que li va afectar directament, havent tingut una vida d'uns 300 anys.
Són moltes les fonts i barrancs del seu terme, entre les que cal anomenar les Fonts Groga, la d'Albarà, la de Cristobal, del barranc de les Moreres, del Badall, del Baladre, dels Màrtirs, i la font Dolça, de les que algunes han perdut tot o part del seu brollador.
Entre els barrancs està el d’Albarà, en el que descarrega el de les Clotxes; el barranc de la Font Dolça, que en el seu origen rep el nom de barranc del Florito, i a l’altura de la font Dolça se li unix el barranc de les Ànimes; “el barranc de la Mañana” limítrof amb el terme de Tous, barranc dels Aigüetes, de les Coves, barranc del Llop en què descarrega el de la Mina; barranc Del Mig a què se li unix el barranc Fondo i a partir d’este punt s’anomena de les Moreres, barrancs del Pollastre, de Roque, de la Fonteta de Félix, i el barranc de Nelo.
També trobem dins de la hidrografia natural del terme gran quantitat de coves com ara la de Carles, la de Guillem, la cova de l’Espardenyer, la de la Má, la cova de la Terreta, la de Manassa, la de Pepe To i la cova del Quarteret.
Entre les obres hidràuliques importants, fetes per la mà de l’home, mereixen ser destacades l’assut d’Antella de la que naix la Séquia Reial del Xúquer, i la presa Escalona-Antella, on té el seu origen la Séquia d’Antella.
De menor importància és l’Aldufa Reial, que és un abocador, i algunes basses com la de Bonilla, la de Fita i la de Poldo, en les que s’emmagatzema aigua per a reg elevada amb els motors coneguts amb el nom de Jorge, de Sala, de la Xarquia i el dels Llauradors.
La situació geogràfica de la població fa que forme part de la comarca de la Ribera Alta i que estiga integrada entre els municipis pertanyents a l’Associació Massís del Caroig, ja que s’obri directament entre la plataforma del Caroig, per la qual cosa presenta una orografia molt accidentada pels últims escalons de l’enorme massís d’esta mola, i la serra de Corbera.
El clima és agradable durant tot l’any, presentant aspectes característics del clima mediterrani amb estius calorosos i secs mentres que els hiverns són suaus, sent la temperatura mitjana anual entre els 15 i els 17 graus.
El règim de pluges que es registra és molt irregular al llarg de l’any, per l’alternança de cicles secs i plujosos de períodes de tres o quatre anys de mitjana, mentres que les precipitacions mitges anuals estan per davall dels 600 mm.
Les èpoques de pluges es donen, principalment, en les estacions de primavera i tardor. En algunes ocasions estes precipitacions són torrencials, conegudes com a “gota fría”, que provoca greus inundacions.
En el Diccionari Geogràfic Estadístic i Històric, de Pascual Madoz editat a Madrid l’any 1845 diu d’Antella: Es troba situada la població a la part esquerra del Xúquer, prop d’un turó anomenat la Creueta que la resguarda dels vents del Nord, el seu clima és prou saludable fora de l’època de la plantació de l’arròs que és del mes de març al d’agost, encara que per la humitat que exhala el riu i les emanacions mefítiques dels arrossars solen desenrotllar-se algunes febres intermitents de diverses espècies.
Formen el casc de la vila d’Antella 16 cases de regular altura, algunes edificades amb gust, totes còmodes i distribuïdes en uns quants carrers estrets però nets i de bon pis, i en tres places.
En la Plaça Major, que és prou ampla i de figura quadrada. Hi ha la casa municipal, reduïda i quasi ruïnosa, l’església parroquial i al capdavant d’esta s’alça el palau del Senyor Territorial, l’edifici si bé de fàbrica molt antiga del qual, abunda en solidesa i magnífica proporció en totes les seues dimensions.
La seua fatxada de 123 peus d’extensió és majestuosa i imponent, elevant-se sobre la mateixa una torre, que servix de miramar, o punt destinat per a disfrutar de la bella perspectiva que des d’allí s’oferix, dominant un terreny tan extens com variat i pintoresc.
La posició topogràfica d’Antella és als 17 graus i 14 minuts de longitud i 40 graus i 15 minuts de latitud.
El llenguatge és pur valencià sense mescla de paraules castellanes.
Els seus habitants s’anomenen antellenses, i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua els denomina amb el gentilici antellá-antellana, que ha sigut aprovat per l’Ajuntament.
La seua altura sobre el nivell del mar és de 44 metres, les seues temperatures són màximes de 45é i mínimes de 5t, bufant vents de l’oest a l’hivern i de l’est a l’estiu, sent el més perjudicial per als cultius, especialment el taronger, el vent de l’oest o ponent.
Va ser població pionera al dotar en 1927 a la vila amb la instal·lació d’aigües potables i clavegueram el que va repercutir en benefici del sanejament de la població.
Esta important reforma deguda a l’esforç general del poble dirigit pel seu alcalde D. Leopoldo Ortiz Sanchis reflectix el benestar local i social de llavors.
El dia 8 de desembre de 1928 festa de la Puríssima Concepció s’inaugurà el servici de les aigües potables.
