"Educació diu que no es minvarà el valencià, catalogarà llocs de Secundària i pot haver una altra llengua estrangera des de 3er de Primària"

El futur decret sobre el nou model d'educació plurilingüe de la Comunitat Valenciana no marcarà percentatges de llengües --al principi s'havia previst que hauria almenys un 33% de castellà, altre tant de valencià i un màxim d'un terç en llengua estrangera-- i la introducció de l'anglés es farà des del primer curs de segon cicle d'Educació Infantil.

Estes són algunes de les qüestions que s'han tractat este divendres en una reunió mantinguda entre representants de la Conselleria d'Educació, Formació i Feina i diferents agents socials en les que s'ha produït un "consens" respecte als objectius de la nova norma, han assenyalat fonts de la Generalitat en un comunicat.

Així, el director general d'Ordenació i Centres Docents, Rafael Carbonell, ha destacat que, "des del primer dia, l'actual conseller d'Educació, Formació i Ocupació, José Ciscar, ha tingut clar la necessitat d'obrir un procés de diàleg amb tota la comunitat educativa i per esta raó es va remetre l'esborrany d'este nou model plurilingüe als diferents agents socials i educatius de la Comunitat perquè realitzaren les seues aportacions".

Carbonell ha asseverat que "existix gairebé unanimitat pel que fa a l'adquisició, en acabar l'educació bàsica, d'una competència semblant en valencià, castellà i, almenys, una llengua estrangera, ressaltant el domini oral d'este idioma". Alhora, ha informat que és coincident "la necessitat d'incrementar la curiositat per les llengües, sensibilitzant a l'alumnat, a les seues famílies i també al professorat, sobre la importància de conèixer llengües diferents de les comunament utilitzades, en el marc d'una societat plurilingüe i multicultural".

Un altre dels punts de trobada és que "els objectius no deuen plasmar-se en termes de percentatges de presència en el currículum d'una o més llengües estrangeres, sinó deuen encaminar-se cap a la consecució dels nivells, segons els determina el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües".

També, pel que fa a la primera llengua estrangera "es coincidix que esta ha de ser l'anglés, respectant-se altres com l'alemany, francés, anglès i italià" i, respecte a la seua introducció primerenca, "la pretensió consensuada és que es realitze des del primer curs del segon cicle de l'Educació Infantil", ha afirmat.

El director general ha afegit que es considera "convenient" activar, complementàriament, una segona llengua estrangera, a partir del tercer cicle de l'Educació Primària. "En qualsevol cas, el futur programa plurilingüe no ha de minvar la presència del valencià a l'escola; sempre baix el respecte de la Llei d'Ús i en el marc de la normalització i és fonamental que els primers ensenyaments es realitzen en la llengua habitual, ja siga el valencià o el castellà" ha subratllat.

D'altra banda, Carbonell ha destacat també els "nombrosos" punts en comú respecte a la formació docents i capacitació en llengües estrangeres, com són "la necessitat de configurar un sistema de formació forta, dotat de mitjans i recursos humans i materials".

En este sentit, ha comentat que "esta formació ha de ser tant externa com interna (al mateix centre) i ha de donar resposta a les necessitats reals del professorat que impartix àrees, matèries o mòduls no lingüístics en llengua estrangera".

Alhora, "es considera oportuna una catalogació de llocs en Educació Secundària i es destaca la necessitat de primar els coneixements d'idioma estranger en els sistemes d'accés a l'oferta d'ocupació docent, així com en el barem dels concursos de trasllats". "I que tota esta formació tinga el seu reconeixement en la carrera professional, és a dir, concursos de mèrits, oposicions, trasllats, entre d'altres", ha precisat.

Carbonell creu important ressaltar la coincidència en "la necessitat de concretar amb les universitats els programes de formació en llengües estrangeres, sobretot, en totes les especialitats que de manera directa o indirecta intervenen en el procés educatiu".

Finalment, i sobre qui ha de formar els docents, ha dit que hi ha "existixen diverses opinions, que van des de l'exclusivitat de les Escoles Oficials d'Idiomes, a la participació de la Universitat i d'altres entitats o institucions de reconegut prestigi".

Per la seua banda, els sindicats STEPV-Iv, FE CCOO PV i FETE UGT PV, a més d'Escola Valenciana --que ha assistit a la reunió en qualitat d'assessora d'estos sindicats-- han valorat "la voluntat d'arribar a consensos manifestada per l'administració i l'acceptació d'un calendari de reunions més ampli per a negociar punt per punt el model plurilingüe".

DIAGNÒSTIC DEL PROFESSORAT

Alhora, s'han congratulat perquè l'administració "ha admès la petició de tenir un diagnòstic i avaluació actuals de les capacitacions lingüístiques del professorat tant en valencià com en llengües estrangeres i de la marxa dels actuals programes lingüístics".

Estes entitats atribuïxen este "canvi d'actitud al rebuig de la comunitat educativa a l'esborrany del decret plantejat per l'anterior conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, i al consens a la feina i les propostes traslladades a l'administració".

En les pròximes reunions, els sindicats i Escola defensaran "un model plurilingüe basat en els programes lingüístics actuals i en el predomini del valencià com llengua vehicular, pel que fa que llengua minoritzada al País Valencià; la participació de la comunitat educativa, uns bons plans de formació del professorat i recursos per als centres docents; la catalogació lingüística dels llocs de treball en Secundària i l'avaluació dels programes lingüístics", han avançat.

Europa Press